Abans d'aquesta tercera sessió, el nostre professor ens va proporcionar un parell de vídeos per tal que anéssim informades per poder fer la sessió. Els vídeos són els següents:
¿Qué es el conectivismo? (8 minuts)
El conectivismo como teoría de aprendizaje emergente (64 minuts)
Aquesta sessió ha girat entorn el concepte de connectivisme:
El connectivisme és una teoria relacionada amb les noves tecnologies i la societat de la informació. L'autor que la va crear és George Siemens i va intentar anar més enllà de les teories clàssiques com per exemple el conductisme, ja que creia que no estaven adaptades a les TIC i a la nova societat de la informació i la comunicació. Cada teoria ha d'adaptar-se a la manera com la informació d'una societat és comunicada, emmagatzemada, i sobretot apresa.
El connectivisme és un procés d'aprenentatge que fem mitjançant processos que no estan sota el control de qui està aprenent. Per tal de realitzar aquests processos hem de connectar les diverses fonts d'informació i així arribar al coneixement, però aquesta teoria sobretot fa referència a què no és tan important allò que sap una persona sinó allò que pot arribar a saber, ja que qualsevol pot tenir informació i arribar al coneixement, és per això que el més important és saber connectar tota aquesta informació i crear-ne de nou.
Una imatge que penso que representa molt bé aquest concepte és la següent, la qual hem afegit també a l'entrada del bloc comú que anem fent totes les companyes, ja que aquesta sessió l'hem resumit el nostre grup:
L'escola, des de sempre, ha relacionat el coneixement amb l'ordre i la memorització de conceptes, però les persones aprenem constantment i no ho fem amb un ordre, sinó que ho fem enllaçant i connectant el que aprenem amb coneixements i experiències prèvies. Tal com s'explica en el segon vídeo que he esmentant abans, l'aprenentatge és cocreatiu, és a dir, s'aprèn creant-lo. Un coneixement porta a un altre, relacionant-se i connectant-se, creant xarxes d'aprenentatge. Aprenem creant cercles concèntrics, i a mesura que la informació que rebem s'apropa al nostre nucli de coneixement, l'anem adquirint i aprenent.
Des que naixem que anem adquirint coneixements i anem vivint experiències, és per això que els mestres han de tenir sempre en compte quins són els coneixements previs dels seus alumnes. Per saber quis són poden fer una breu avaluació inicial, la qual ens dirà quin coneixement perifèric té un alumne sobre un tema (allò que sap), per tal de poder-lo ajudar a caminar cap al nucli del seu coneixement (relacionar el que ja sabia amb els nous conceptes).
Per tal de treballar aquest canvi en el paradigma educatiu en relació a l'escola tradicionar i l'escola actual, a la sessió d'avui el nostre professor ens ha proposat una dinàmica:
Primer de tot ens ha proposat 4 preguntes a tot el grup classe. Com que treballem normalment per grups cooperatius, cada membre de cada grup ha triat una pregunta. Després hem format grups a partir de les preguntes, és a dir, grups formats per un membre de cada grup de treball diferent (com els grups d'experts). Els diversos grups hem respòs a la pregunta, i més tard hem tornat a formar els nostres grups de treball per tal de posar en comú la resposta.
Les preguntes que ens ha proposat el Xavier han estat aquestes, juntament amb un resum de les respostes que hem creat per grups:
1. Com hauria de canviar la finalitat de l’escola i els continguts d’aprenentatge?
Els continguts d'aprenentatge que ensenya l'escola haurien de partir dels interessos dels alumnes. Seria interessant connectar aquests interessos amb coneixements i aprenentatges útils i funcionals per tal que l'aprenentatge fos significatiu.
La finalitat de l'aprenentatge ha de ser aprendre tenint en compte els interessos i inquietuds dels infants, i ha de poder oferir i potenciar un pensament crític i reflexiu per part dels infants.
2. Com haurien de canviar els rols del mestre i de l’alumne?
A l'escola tradicional el mestre ho sabia tot i era l'únic que transmetia el coneixement, és a dir, duia a terme un ensenyament unidireccional. Quant a l'alumne, únicament hi havia un ritme d'aprenentatge i un únic nivell. Els coneixements eren memorístics i poc significatius, i l'aprenentatge era individual. Pel que fa a la societat en relació a l'escola, hi havia menys recursos i el que s'aprenia era per poder treballar després. L'escola no era important.
Actualment, en canvi, el mestre hauria de fomentar un aprenentatge bidireccional, i sempre mirar cap als interessos dels infants per tal de motivar-los i potenciar un aprenentatge significatiu. El mestre no és l'única font d'informació, i tampoc no és una figura autoritària. El mestre també aprèn dels alumnes. L'alumne aprèn de manera cooperativa i és el protagonista del seu aprenentatge, i és un membre actiu en la seva comunitat. I, pel que fa a la societat actual en relació a l'escola, ha progressat molt. L'educació i l'escola tenen en compte els avenços tecnològics, d'informació, etc. El coneixement és molt immediat i està a l'abast dels alumnes.
3. Com haurien de canviar els tipus d’activitats escolars?
3. Com haurien de canviar els tipus d’activitats escolars?
A l'escola tradicional les activitats no tenien en compte els interessos dels nens i nenes, eren activitats extretes del llibre de text, on l'explicació i la solució partien del llibre. El mestre explicava les activitats i els continguts de manera descontextualitzada, i les activitats no tenien gaire utilitat fora de l'aula. Les activitats no permetien l'exploració ni l'experimentació, ni es tenia en compte l'expressió dels infants.
Actualment, les activitats són bastant més contextualitzades, dinàmiques, interdisciplinàries, experimentals, els infants poden expressar-se lliurement, són protagonistes i actius, les activitats estan adaptades a les necessitats i interessos que tenen, es tenen en compte els coneixements previs...
4. Com hauria de canviar l’avaluació (què, quan, com s’ha d’avaluar)?
- Què avaluem?
El procés (tant dels alumnes com del docent) i no pas el producte final. Avaluem també l'actitud de l'alumne i el paper del mestre, avaluem les competències i els objectius.
- Quan avaluem?
Durant el procés.
- Com avaluem?
A través de rúbriques, amb coavaluació, autoavaluació, autoregulació, a partir de la conversa, de productes finals, de llibretes d’aprenentatge, de blogs, de graelles, i fent una avaluació formadora i formativa.
Concloent aquesta entrada, sobretot vull donar importància a la necessitat de canviar des de l'escola i ajudar els alumnes a aprendre des de l'experiència, des del connectivisme i a través d'una mirada actualitzada als nous temps.
Gràcies i fins aviat!
Les fonts que he consultat per realitzar aquesta entrada han estat les següents:
- https://www.youtube.com/watch?v=XMoSqV4Zkg0
- https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4
No hay comentarios:
Publicar un comentario