Aquest bloc pretén ser un conjunt de reflexions a partir de les diverses sessions de l'assignatura d'Utilització Didàctica de les TIC i d'Internet, de la doble titulació en educació primària a la Universitat Ramon Llull. Des de l'assignaura l'hem anomenat DPA (Dossier Personal d'Aprenentatge), per això aniré publicant entrades amb allò que vaig aprenent i que anem fent al llarg de l'assignatura.
A la sessió d'avui ens hem plantejat què haurien de saber els nens i nenes sobre l'entorn digital en acabar la seva educació primària. Per fer-ho hem utilitzat el document "Competències bàsiques de l'àmbit digital", proporcionat pel Departament d'Ensenyament.
Per dur a terme l'activitat hem creat una presentació de Google Drive que podeu veure a continuació:
Per fer aquesta presentació hem col·laborat tot el grup classe, repartint-nos per grups de treball les diverses dimensions i competències.
Penso que és important que els mestres coneguin bé aquests tipus de documents del Currículum, ja que són ells qui s'encarreguen de decidir què ensenyen als alumnes i com ho ensenyen. Per tal de proposar activitats adequades i que tinguin sentit per a l'alumnat, és important tenir clar què han de saber els alumnes. Fer aquesta activitat ens ha servit per comprendre bé com és l'àmbit digital, les seves dimensions i les seves competències.
Però cal tenir en compte que no podem ensenyar als alumnes a ser competents digitalment si els mestres no ho som. Per aquest motiu també hem treballat la CDD (Competència Digital Docent) que és la suma de la CDI (Competència Digital Instrumental) del docent, i de la CDM (Competència Digital Metodoògica). La primera, la CDI, fa referència a saber utilitzar programes, eines i aplicacions, en canvi, la CDM fa referència a la metodologia que fa servir el docent, és a dir, com organitza les sessions, les presentacions, les activitats per tal que els alumnes aprenguin.
És molt important que els mestres siguin competents digitalment, ja que com he comentat al llarg del bloc, actualment estem vivint una gran revolució digital, i els alumnes cada vegada són més competents amb les noves tecnologies. És totalment necessari que els mestres i els ciutadans en general es formin i s'actualitzin per tal de continuar avançant.
Per aprofundir més en la Competència Digital Docent podeu consultar diversos enllaços:
En els grups de treball que normalment tenim hem hagut d'analitzar aquests models, comprenent els diversos aspectes més característics i extraient la informació necessaria per tal de crear una infografia.
Què és una infografia?
Segons la Cynthia Boris, una infografia és una representació visual d'un grup de dades. Com que estan formades per imatges és més fàcil observar tota la informació en una primera ullada.
Per tal de crear la infografia el Xavier ens va proposar fer servir un d'aquests programes: Info.gram, Picktochart, Easel.ly i Canva.
El meu grup i jo vam escollir el model pedagògic de l'ACOT2, i per fer la infografia vam escollir el programa Pikhtochart.
La nostra infografia va quedar així:
Gràcies i fins la propera entrada!
Les fonts que he consultat per realitzar aquesta entrada són les següents:
Jo tinc Twitter des de fa uns anys, però he de reconèixer que és una xarxa social que mai no m'ha cridat gaire l'atenció, sé més o menys com funciona i l'he utilitzat alguna vegada, però sempre l'acabo abandonant.
Després de llegir l'article de la Raquel Rubín he descobert diverses qüestions que no coneixia sobre aquesta xarxa social.
La Raquel Rubín defineix Twitter com una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social (perquè permet escollir amb qui et relaciones) que limita els seus missatges a 140 caràcters.
Aquestes llistes són molt interessants, ja que et permeten mantenir endreçats els tweets de la gent que segueixes. Les llistes, tal i com diu Berto López, són una manera d'agrupar la gent en grups definits lliurement amb qualsevol criteri que considerem convenient. A més, es poden barrejar criteris, és a dir, podem crear una llista que s'anomeni "Economia" i una altra que s'anomeni "Top-comptes" i podem afegir comptes que estiguin en ambdues llistes.
Les llistes de Twitter són un bon recurs sobretot per estalviar temps, ja que focalitzes ràpidament la mirada en els comptes que vols mirar, descartant ràpidament allò que no t'interessa en aquell determinat moment. A més també són una manera fàcil i ràpida de descobrir gent nova i interessant, ja que poden fer-se públiques o privades, per tant podem buscar les llistes de comptes que seguim i arribar a comptes que ens puguin agradar i que abans no havíem trobat. I a través de les llistes també podem descobrir la qualitat dels comptes que seguim. en comptes de guiar-nos pel seu nombre de seguidors. Sovint la gent creu que un compte és millor o pitjor depenent del nombre de seguidors que tingui, i és una idea errònia, a través de les llistes podem descobrir realment la qualitat d'aquell compte.
Al final de l'article de Bruno López he trobat un vídeo tutorial en què s'explica com utilitzar Twitlistmanager, una eina de gestió de llistes per Twitter:
I per acabar aquí us deixo el Twit que he fet per donar a conèixer el meu bloc!
Gràcies i fins la pròxima entrada!
Les fonts que he utilitzat per realitzar aquesta entrada són les següents:
A la tercera sessió, a més de conèixer i treballar el concepte de connectivisme, tal com he explicat a la darrera entrada, el nostre professor ens va donar a conèixer una aplicació de Google Chrome anomenada Vídeo Not.
Aquesta eina pot ser molt interessant per utilitzar a l'aula amb els alumnes, ja que permet remarcar allò que és més important i anar fent apunts del vídeo alhora que va avançant.
Fer-la servir és molt fàcil, únicament cal obrir l'aplicació Video Not, que es troba a les aplicacions de Google Chrome, obrir el vídeo que volem comentar, copiar la seva adreça URL i inserir l'enllaç del vídeo a l'aplicació. A la dreta de la pantalla apareixerà un full en blanc on es pot anar escrivint directament. Per poder escriure es pot fer pausa en el vídeo o escriure a mesura que el vídeo va avançant. A més, quan es crea una nota i escrivim, apareix el minut del vídeo en què hem escrit aquell apunt (de manera automàtica), i si volem comentar diversos vídeos en un mateix document, podem canviar de vídeo inserint-ne un altre enllaç. Per desar la nostra feina cal prèmer l'icona del disquet, i automàticament es desarà a Google Drive, creant-se una carpeta a l'apartat "La meva unitat", anomenada Video Not.es, i s'emmagatzemen automàticament els vídeos comentats per ordre, en funció de la data en què l'hem creat (en el cas que no canviem el nom del vídeo).
A continuació adjunto una captura de pantalla perquè pugueu veure un exemple de com és:
Gràcies i fins aviat!
Les fonts que he consultat per realitzar aquesta entrada han estat les següents:
Abans d'aquesta tercera sessió, el nostre professor ens va proporcionar un parell de vídeos per tal que anéssim informades per poder fer la sessió. Els vídeos són els següents:
¿Qué es el conectivismo? (8 minuts)
El conectivismo como teoría de aprendizaje emergente (64 minuts)
Aquesta sessió ha girat entorn el concepte de connectivisme:
El connectivisme és una teoria relacionada amb les noves tecnologies i la societat de la informació. L'autor que la va crear és George Siemens i va intentar anar més enllà de les teories clàssiques com per exemple el conductisme, ja que creia que no estaven adaptades a les TIC i a la nova societat de la informació i la comunicació. Cada teoria ha d'adaptar-se a la manera com la informació d'una societat és comunicada, emmagatzemada, i sobretot apresa.
El connectivisme és un procés d'aprenentatge que fem mitjançant processos que no estan sota el control de qui està aprenent. Per tal de realitzar aquests processos hem de connectar les diverses fonts d'informació i així arribar al coneixement, però aquesta teoria sobretot fa referència a què no és tan important allò que sap una persona sinó allò que pot arribar a saber, ja que qualsevol pot tenir informació i arribar al coneixement, és per això que el més important és saber connectar tota aquesta informació i crear-ne de nou.
Una imatge que penso que representa molt bé aquest concepte és la següent, la qual hem afegit també a l'entrada del bloc comú que anem fent totes les companyes, ja que aquesta sessió l'hem resumit el nostre grup:
L'escola, des de sempre, ha relacionat el coneixement amb l'ordre i la memorització de conceptes, però les persones aprenem constantment i no ho fem amb un ordre, sinó que ho fem enllaçant i connectant el que aprenem amb coneixements i experiències prèvies. Tal com s'explica en el segon vídeo que he esmentant abans, l'aprenentatge és cocreatiu, és a dir, s'aprèn creant-lo. Un coneixement porta a un altre, relacionant-se i connectant-se, creant xarxes d'aprenentatge. Aprenem creant cercles concèntrics, i a mesura que la informació que rebem s'apropa al nostre nucli de coneixement, l'anem adquirint i aprenent.
Des que naixem que anem adquirint coneixements i anem vivint experiències, és per això que els mestres han de tenir sempre en compte quins són els coneixements previs dels seus alumnes. Per saber quis són poden fer una breu avaluació inicial, la qual ens dirà quin coneixement perifèric té un alumne sobre un tema (allò que sap), per tal de poder-lo ajudar a caminar cap al nucli del seu coneixement (relacionar el que ja sabia amb els nous conceptes).
Per tal de treballar aquest canvi en el paradigma educatiu en relació a l'escola tradicionar i l'escola actual, a la sessió d'avui el nostre professor ens ha proposat una dinàmica:
Primer de tot ens ha proposat 4 preguntes a tot el grup classe. Com que treballem normalment per grups cooperatius, cada membre de cada grup ha triat una pregunta. Després hem format grups a partir de les preguntes, és a dir, grups formats per un membre de cada grup de treball diferent (com els grups d'experts). Els diversos grups hem respòs a la pregunta, i més tard hem tornat a formar els nostres grups de treball per tal de posar en comú la resposta.
Les preguntes que ens ha proposat el Xavier han estat aquestes, juntament amb un resum de les respostes que hem creat per grups:
1. Com hauria de canviar la finalitat de l’escola i els continguts d’aprenentatge?
Els continguts d'aprenentatge que ensenya l'escola haurien de partir dels interessos dels alumnes. Seria interessant connectar aquests interessos amb coneixements i aprenentatges útils i funcionals per tal que l'aprenentatge fos significatiu.
La finalitat de l'aprenentatge ha de ser aprendre tenint en compte els interessos i inquietuds dels infants, i ha de poder oferir i potenciar un pensament crític i reflexiu per part dels infants.
2. Com haurien de canviar els rols del mestre i de l’alumne?
A l'escola tradicional el mestre ho sabia tot i era l'únic que transmetia el coneixement, és a dir, duia a terme un ensenyament unidireccional. Quant a l'alumne, únicament hi havia un ritme d'aprenentatge i un únic nivell. Els coneixements eren memorístics i poc significatius, i l'aprenentatge era individual. Pel que fa a la societat en relació a l'escola, hi havia menys recursos i el que s'aprenia era per poder treballar després. L'escola no era important.
Actualment, en canvi, el mestre hauria de fomentar un aprenentatge bidireccional, i sempre mirar cap als interessos dels infants per tal de motivar-los i potenciar un aprenentatge significatiu. El mestre no és l'única font d'informació, i tampoc no és una figura autoritària. El mestre també aprèn dels alumnes. L'alumne aprèn de manera cooperativa i és el protagonista del seu aprenentatge, i és un membre actiu en la seva comunitat. I, pel que fa a la societat actual en relació a l'escola, ha progressat molt. L'educació i l'escola tenen en compte els avenços tecnològics, d'informació, etc. El coneixement és molt immediat i està a l'abast dels alumnes.
3. Com haurien de canviar els tipus d’activitats escolars?
A l'escola tradicional les activitats no tenien en compte els interessos dels nens i nenes, eren activitats extretes del llibre de text, on l'explicació i la solució partien del llibre. El mestre explicava les activitats i els continguts de manera descontextualitzada, i les activitats no tenien gaire utilitat fora de l'aula. Les activitats no permetien l'exploració ni l'experimentació, ni es tenia en compte l'expressió dels infants.
Actualment, les activitats són bastant més contextualitzades, dinàmiques, interdisciplinàries, experimentals, els infants poden expressar-se lliurement, són protagonistes i actius, les activitats estan adaptades a les necessitats i interessos que tenen, es tenen en compte els coneixements previs...
4. Com hauria de canviar l’avaluació (què, quan, com s’ha d’avaluar)?
- Què avaluem?
El procés (tant dels alumnes com del docent) i no pas el producte final. Avaluem també l'actitud de l'alumne i el paper del mestre, avaluem les competències i els objectius.
- Quan avaluem?
Durant el procés.
- Com avaluem?
A través de rúbriques, amb coavaluació, autoavaluació, autoregulació, a partir de la conversa, de productes finals, de llibretes d’aprenentatge, de blogs, de graelles, i fent una avaluació formadora i formativa.
Concloent aquesta entrada, sobretot vull donar importància a la necessitat de canviar des de l'escola i ajudar els alumnes a aprendre des de l'experiència, des del connectivisme i a través d'una mirada actualitzada als nous temps.
Gràcies i fins aviat!
Les fonts que he consultat per realitzar aquesta entrada han estat les següents:
A la segona sessió de l'assignatura hem treballat els termes identitat digital i entorn personal d'aprenentatge o PLE (Personal Learning Environment), en anglès.
Prèviament a la sessió, el professor ens va demanar que ens informéssim sobre què volien dir aquests termes, per aquest motiu vaig fer una mica de cerca a Internet i vaig trobar alguns enllaços interessants:
Per tal de treballar el terme identitat digital i diverses qüestions relacionades, a classe hem dut a terme una dinàmica anomenada "Philips 6x6". Aquesta dinàmica consisteix a respondre 6 preguntes en 6 minuts. Per fer-ho hem fet grups de treball i hem anat responent les preguntes i posant-les en comú amb la resta de grups. Després de cada pregunta i mentre fèiem la posada en comú, anàvem afegint en una presentació de Google Drive els aspectes més importants de cada resposta de cada grup, per tal de crear entre tots un document que resumís la sessió i les conclusions extretes. La presentació la podeu veure a continuació:
La identitat digital per tant, és el rastre o la petjada que deixem a Internet a mesura que anem navegant, publicant i compartint informació a la xarxa. És important ser conscient dels nostres actes i de la imatge que deixem a la xarxa, ja que qualsevol persona pot trobar el nostre perfil i conèixer qui som, i en conseqüència com ens mostrem a Internet. Per aquest motiu cal tenir en compte que publicar a la xarxa és totalment lliure i que moltes vegades no pots controlar el tipus d’informació que publiquen els altres, i que a vegades pot ser sobre nosaltres mateixos. És important tenir en compte la gestió d'aquesta identitat digital, mantenint actualitzats els nostres perfils, controlant la privacitat d'allò que publiquem, tenint en compte què volem mostrar, a qui i a on, i tenint en compte també l'ètica del contingut que volem mostrar.
La identitat digital no és quelcom dolent, però sí que cal tenir-la molt en compte i entendre-la, així com saber també els riscos que hi poden haver al darrera. Tal com hem comentat a classe, la identitat digital té avantatges i inconvenients, i és important ser-ne conscient. Com avantatges, penso que la xarxa ens permet connectar amb altres usuaris, institucions o espais per tal d'oferirn-nos idees, informacions i recursos que podem complementar amb els nostres propis coneixements, alhora que em poden ajudar a contrastar i definir la pròpia identitat. Com a mestra penso que les noves tecnologies i tot el que les envolta són molt interessants i útils per compartir i crear coneixement conjuntament. Si bé és cert que hi ha inconvenients importants, ja que el fet de tenir una presència a la xarxa, a vegades pot ser quelcom negatiu pel fet de perdre la privacitat d'un mateix i exposar-se a allò que puguin fer terceres persones amb les teves publicacions. Des de suplantar-nos la identitat agafant les nostres fotografies, fins a tenir una imatge distorcionada d'una altra persona únicament mirant una fotografia descontextualitzada.
És molt important fer conscients els alumnes dels avantatges i inconvenients, de la utilitat positiva que té la xarxa i també de la perillositat, i fer-los veure que és molt fàcil passar la línia que les separa. Per tal de conscienciar l'alumnat d'això, i alhora ajudar-los a gestionar la seva identitat digital, com a mestra els explicaria i demostraria el que he comentat anteriorment. A través de vídeos de Youtube per exemple els demostraria com podem obtenir informacions molt útils i que ens poden ajudar a resoldre problemes o dubtes, però alhora explicant-los que no sempre la informació que trobem pot ser certa. Per exemple, podríem buscar un vídeo tutorial sobre com aprendre a multiplicar, que fos útil i fiable, i després buscar un vídeo que no fos cert o que la informació que aporta no estigués contrastada, fent-los veure que potser no tot el que diu és del tot fiable. D'altra banda, per explicar-los que tota la informació que pengem pot arribar a qualsevol persona del món, buscaria per exemple al Facebook el perfil d'alguna persona de la Xina, i els ensenyaria la facilitat amb què hem vist totes les seves imatges i la seva vida privada, i ensenyant-los també que aquestes imatges podem copiar-les i guardar-les als nostres dispositius, essent quelcom molt perillós.
Penso que aquestes pràctiques amb els alumnes els ajudarien a adonar-se dels inconvenients que pot tenir publicar qualsevol cosa a Internet, i també a veure que és necessari fer-ne un bon ús per aprofitar els milers d'avantatges que ens aporta.
Relacionat amb el terme identitat digital, també hem treballat el concepte Entorn personal d'aprenentatge o PLE. A la Wikipedia hi ha una entrada que defineix aquest terme a través de diversos autors. Per exemple, Linda Castañeda i Jordi Adell, defineixen el PLE com el conjunt d'eines, fons d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma asidua per aprendre.
A més, recomano mirar aquest vídeo que ens ha proporcionat el nostre professor. Es tracta d'un vídeo de Jordi Adell en què explica els entorns personals d'aprenentatge.
Per últim afegeixo una imatge del meu PLE, perquè us pugueu fer una idea de com es pot representar aquest entorn personal d'aprenentatge. Per crear-lo he fet servir l'aplicació de Google Drive Mind Mup 2:
Gràcies i fins aviat!
Les fonts que he consultat per realitzar aquesta entrada han estat les següents:
Fa un parell de dies vam fer la primera sessió de l'assignatura Utilització didàctica de les TIC i d'Internet, és per això que avui explicaré, a grans trets, en què va consistir la sessió i quines reflexions vam fer al respecte.
Actualment, a la nostra societat, aprenem a cada moment a través de tot el que ens envolta. Cristóbal Cobo fa referència al terme aprenentatge invisible, ja que aprenem en 365º, 7 dies a la setmana i 24h al dia. Quan mirem la televisió, les xarxes socials, quan mirem un article, un vídeo o caminem pel carrer estem aprenent, però no ens adonem. Per tant, podríem dir que no aprenem únicament a l'escola i a les altres institucions educatives que tenen com a objectiu ensenyar, sinó que constantment el nostre cervell rep imputs a cada moment.
Al llarg dels anys hi ha hagut diverses revolucions: la revolució agrària, la revolució industrial, i actualment podríem fer referència a la revolució digital.
Què és la revolució digital? En què consisteix?
La revolució digital ha donat lloc a diversos termes i denominacions com ara, la modernitat líquida, de Bauman, la societat en xarxa, de Castells, la postmodernitat, d'Augé, o altres com ara societat de la informació, del coneixement, de la ignorància, societat digital, o societat de l'aprenentatge.
Aquesta revolució digital ens ha fet replantejar moltes qüestions, començant per les escoles i la seva finalitat: Si tot el que podem aprendre ja ho trobem a Internet i als mitjans de comunicació, és necessària l'escola?
I la resposta és SÍ. Precissament, amb aquesta revolució i amb aquest augment de la informació i del coneixement, encara és més necessari ensenyar els alumnes. Com que hi ha hagut un gran canvi, a l'escola ara mateix cal ensenyar els nens i nenes a seleccionar la informació, a comprendre què és important, què és adequat, què és fiable... En definitiva, a ser crítics davant la immensitat d'informació i coneixement que poden trobar.
Per aquest motiu és molt important que des de l'escola es faci un canvi en el paradigma educatiu. Ja no podem seguir educant els alumnes com si estiguéssim al segle XIX o XX perquè el context i les necessitats són totalment diferents. El coneixement ha canviat i les maneres d'aprendre i ensenyar també. L'escola, per tant, ha de proporcionar coneixements, criteris i recursos per desenvolupar-se en la societat actual i futura, ja que avancem molt ràpid i és totalment necessari educar els infants focalitzant la mirada en el futur, donant-los les estratègies necessàries perquè ells mateixos puguin anar-se adaptant a allò que arribi més endavant:
Aprendre no consisteix a posseir un saber veritable, sinó a ser capaç de gestionar l'incertesa. (Edgar Morin).
Per acabar adjunto un vídeo molt interessant de Ken Robinson, subtitulat a l'espanyol, anomenat "Changing Paradigms", que tracta el tema del canvi a la societat.
I per últim també vull fer referència a una entrada del bloc del Xavier Àvila, el nostre professor de l'assignatura, en què explica la societat digital com a societat de l'aprenentatge, per tal d'aprofundir més.
Gràcies i fins aviat!
Les fonts que he consultat per realitzar aquesta entrada han estat les següents:
